Aquest
mes de novembre teníem planificat l’inici d’ una formació conjunta amb l’equip
educatiu d’infantil de l’Escola Sant Marc. Una oportunitat per compartir
mirades, crear vincles i experiències entre professionals que acompanyem
infants en les primeres etapes de la seva vida, amb la finalitat de construir
una línia educativa coherent per als infants de 0 a 6 anys.
Però el dia 30 d’octubre se’ns comunica que, des del Departament d’Educació, no s’emetrà cap certificat ni es reconeixerà oficialment aquesta formació per a les professionals de l’escola bressol, pel fet de ser un centre de titularitat municipal.
La contradicció és especialment significativa si tenim en compte el context en què es produeix. Fa poc vam assistir a la ponència sobre Educació Infantil a càrrec de Jordi Collet, en el marc de la Zona de Governança Educativa de Vic i la seva àrea d’influència, de la qual l’Ajuntament de Calldetenes en forma part. Un espai on es va posar en valor el paper fonamental de l’escola bressol en la nostra societat, la seva importància com a base del desenvolupament i l’educació dels infants, i on es va reivindicar que les professionals que hi treballem hem de ser competents, qualificades, compromeses i tenir vocació.
Però, si realment som una peça fonamental en els primers anys de vida dels infants, com s’explica que se’ns negui el reconeixement oficial d’una formació compartida amb altres professionals de l’etapa infantil pel simple fet de treballar en un centre municipal? Com podem parlar de corresponsabilitat si, a l’hora de formar-nos conjuntament, la titularitat del centre es converteix en una barrera? I com podem exigir qualificació, actualització i compromís professional si no se’ns garanteixen les mateixes oportunitats de formació i reconeixement pel fet de ser 0-3?
La vocació no pot justificar desigualtats, ni pot substituir els drets,
els recursos i el reconeixement professional que ens corresponen.
Animem a tothom a reflexionar sobre la distància entre allò que es proclama des dels despatxos i des de les institucions i la realitat quotidiana de les escoles bressol municipals. Sobre què significa, de debò, reconèixer l’educació 0-3 i les professionals que la sostenen cada dia. Perquè no n’hi ha prou amb dir que els primers anys de vida són fonamentals, ni amb reivindicar la importància de l’educació infantil en discursos i actes institucionals. Cal demostrar-ho amb decisions coherents, oportunitats reals i igualtat de condicions, també salarials.
Si l’educació 0-3 forma part
del sistema educatiu i les seves professionals són imprescindibles, per què
continuem rebent un reconeixement de segona?
